La literatura juvenil i la gran pantalla

Continuem amb la promoció de la literatura per a joves i, en aquesta ocasió, per donar a conèixer algunes propostes ben interessants farem ús d’una altra expressió cultural que ben sovint es nodreix de les històries que apareixen en les pàgines dels llibres: el cinema.

Portada crepuscleÉs ben sabut que la indústria cinematogràfica americana ha apostat decididament per adaptar sagues fantàstiques juvenils a la recerca de nous fenòmens com l’aclaparadora Crepuscle, la novel·la sentimental fantàstica d’Stephenie Meyer que gira al voltant d’un triangle amorós entre un vampir, una humana i un home llop. I és que darrere de qualsevol tendència de Hollywood sol haver-hi una xifra amb una respectable quantitat de zeros, i la febre per adaptar novel·les per a adolescents té el seu origen en una d’aquestes xifres: els més de 2.600 milions d’euros que han recaptat en tot el món les diferents entregues (cinc llargmetratges sobre quatre llibres) de Crepuscle. Una fórmula ideal per a aquest tipus de mercat: pel·lícules relativament barates (la primera entrega de Crepuscle no va costar ni 30 milions d’euros i en va recaptar 310 arreu del món), amb actors joves de caixet assumible i un exèrcit de fans predisposats/des a pagar el preu de l’entrada el dia de l’estrena i publicitar la cinta a través de les xarxes més agressivament que el cap de màrqueting més motivat.

No cal oblidar una altra de les sagues amb més èxit, tant a nivell de venda de llPortada Harry Potteribres (els set de la col·lecció han convertit l’autora en la dona més rica de la Gran Bretanya i la persona que més diners ha guanyat escrivint llibres), com pel públic de totes les edats que ha gaudit de les vuit pel·lícules que han traslladat la ficció de les novel·les als cinemes de tot el món: parlem, per descomptat, de J. K. Rowling i la saga de Harry Potter, que narra les aventures d’aquest jove mag en l’escola de màgia i encanteris Hogwarts i l’etern conflicte que guarda amb el malvat mag Lord Voldemort.

Una altra de les propostes més interessants que ja ha vist la llum en les sales de cinema és la trilogia Els jocs de la fam, de Suzanne Collins. Els ingredients de la història permeten que hi arribe no només a joves sinó a un públic ampli i variat. Treballa un tema que desvetlla l’interés morbós de qualsevol lector, i ho fa amb gran domini del ritme, el llenguatge i la psicologia dels personatges; una història atrevida sobre el poder que exerceix la televisió en les persones, fins al límit de causar la mort per augmentar l’audiència. Durant tots els llibres hi ha un aire de crítica als estats dominadors i l’absolutisme capitalista al situar l’acció en un país postapocalíptic governat per una elit que domina la resta de la població que s’ha segmentat segons la seva utilitat productiva. La segona part als cinemes, En flames, arribarà al novembre, però des de la Biblioteca creiem que aquesta novel·la és un clar exemple de les possibilitats que ofereix la lectura d’un llibre Portada Els jocs de la fami que difícilment et pot aportar una pel·lícula. També passa amb la saga de Harry Potter, on els llibres omplin de manera reeixida una història amb la informació i acció d’un món fantàstic que pel seu volum és complicat traslladar de manera completa i fidel a la gran pantalla. Però en el cas de la les novel·les de Collins el fet remarcable és el model narratiu, ja que la història se’ns conta en primera persona, sota els ulls i pensaments de la protagonista, Katniss Everdeen, i quan un dels punts forts de la història són les reflexions sobre els models polítics i socials imperants, així com les estratègies ocultes dels personatges dins de la trama de la història, les imatges d’una pel·lícula no tenen res a fer davant la construcció imaginària que evoca al lector una narració d’aquestes característiques.

Per alta banda, la nova proposta que podrem gaudir a les sales aquest estiu enceta l’adaptació als cinemes d’una extensa saga, amb novel·les precedents incloses fruit del seuPortada Caçadors d'ombres èxit editorial (un total de 8 llibres a l’espera del darrer de la sèrie que es publicarà en 2014): Caçadors d’ombres, coneguda en anglés sota el títol The mortal instruments. Amb el primer volum, Ciutat d’ossos, l’autora Cassanda Clare va saber aprofitar la tirada de les novel·les de vampirs i àngels i va ser capaç de crear una trama en què es creuen el món real i un submón que lluita per mantenir l’equilibri contra el mal gràcies als anomenats “caçadors d’ombres”. L’acció, prou abundant, es barreja amb un tractament obert i sense complexos de les relacions sentimentals per bastir una història enrevessada que amb girs argumentals relativament ben emboetats enganxen el lector, que es veu amb la necessitat de continuar llegint un llibre rere l’altre.

Portada DivergentI és que la febre de la indústria del cinema per la fantasia juvenil ha arribat al punt que els estudis s’afanyen cada vegada més a trobar material susceptible d’encetar una nova franquícia i compren els drets d’alguns llibres abans que arriben a les llibreries. És el cas de Lion’s Gate, que no va esperar-se a la publicació del primer volum de la trilogia Divergent per aconseguir els drets d’aquesta fantasia ambientada en una societat que divideix els ciutadans en faccions (erudició, amistat, abnegació, valentia i sinceritat) segons la seva personalitat. La jugada va sortir-li prou bé a Lion’s Gate: la saga ja ha venut més de dos milions d’exemplars als Estats Units. L’adaptació al cinema arribarà el 2014.

I la pregunta que ens podem fer és: fins quan arribarà la dèria de Hollywood pel gènere? Podríem esperar que fos quan algun d’aquests films s’emporte “una bona patacada a la taquilla”, però ja hi ha hagut uns quants fiascos ben sonats, i el darrer ha tingut lloc enguany: la pel·lícula Estranyes criatures, sobre la saga Setze llunes de les autoresPortada Criatures estranyes americanes Margaret Sthol i Kami Garcia, va costar 46 milions i només n’ha recaptat 14 a tot el món. Ara bé, això vol dir que els llibres d’aquesta sèrie no siguen interessants? Per descomptat que no, ja que simplement es pot tractar d’una deficient adaptació de la novel·la o una producció mal orientada que no assoleix les expectatives preconcebudes dels lectors i que, a més a més, no es capça de cridar l’atenció d’aquelles persones que no coneixen les novel·les. Si més no, sols el fet que la història d’aquesta saga estiga contada des del punt de vista del xic i no de la xica ja és una cosa totalment nova en comparació amb allò vist els darrers anys. A banda, li hem de sumar la qüestió que siga ella, i no ell, la part perillosa, poderosa i fosca de la parella, un canvi substancial respecte al seu clar referent, Crepuscle.

Portada EragonAquests fracassos de taquilla també van afectar en el seu moment a dues adaptacions que deixaven molt que desitjar de dues sagues prou reeixides. Parlem, en primer lloc, d’Eragon, que reprodueix el primer dels quatre llibres de la saga El llegat de Christopher Paolini, el camí iniciàtic d’un jove heroi i la seva dragona per alliberar la terra d’Alagaësia del jou al qual la sotmet el rei tirà Galbatorix. El film, estrenat el 2006, va rebre fortes crítiques per part dels fanàtics de la saga a conseqüència de les nombroses diferències (i bastant notables) entre el llibre i la pel·lícula. I és que, de fet, la majoria d’aquestes impedeix continuar l’adaptació de la saga en la pantalla gran sense modificar totalment el contingut de les seqüeles. En segon lloc, volem fer referència a La brúixola daurada, nom amb què va arribar la primera part Portada La bruixola daurada(Llums del nord) de la trilogia La matèria obscura de Philip Pullman, una obra que, sota l’aparença d’una història infantil, tracta temes com la metafísica, la física quàntica i la filosofia, qüestió que fa que siga més atractiva per a joves adults pel valor intel·lectual que hi guarda. Les interpretacions i les polèmiques que han sorgit sobre la novel·la són extenses, però hi destaquen els atacs de l’autor cap als perills del dogmatisme i l’ús de la religió amb finalitats opressores. No debades es coneix l’obra de Pullman com l’antítesi de Les cròniques de Nàrnia, la història fantàstica composta de set llibres i escrita per C.S. Lewis on, en contraposició a La Matèria fosca, s’afavoreix la fe i la religió per sobre del racionalisme. En aquest cas, les pel·lícules basades en l’obra de Lewis i portades a la gran pantalla per la Portada El lleó, la bruixa i l'armarifactoria Walt Disney sí que han tingut èxit, ja que després de la primera adaptació, El lleó, la bruixa i l’armari, n’han vingudes dues més.

Tan sols resta anunciar-vos que gran part d’aquests títols que hem comentat en aquestes línies els podreu trobar a partir d’aquesta tardor i fins a la primavera a la Biblioteca del poble. Només volem animar-vos perquè llegiu, abans o després de veure les pel·lícules relacionades, ja que la lectura, en contraposició al cinema, t’obri un món sense límits: el de la imaginació, la teua imaginació.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


nou − 8 =

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>